Etologia i problemes de conducta

La etologia és la ciència que estudia el comportament animal en llibertat (dintre el seu medi natural). En el cas dels gossos que no viuen ni en llibertat ni en el seu medi i que a més s’han hagut d’adaptar a una vida en companyia d’un altra especie, ens hem de recolzar en la etologia aplicada.

En els últims 50 anys hi ha hagut un canvi considerable en la relació de l’home i el seu gos. Fa 16.000 anys vàrem domesticar una espècie com el llop (canis familiaris), que existeix des de fa més de 2 milions d’anys, seleccionant exemplars dòcils, i aconseguint crear una nova especie: el gos ( canis familiaris). Aquesta simbiosis ens beneficiava a tots dos, per una part els gossos en ajudaven en les feines diàries i exercien de vigilants avisant quan s’apropava un perill, nosaltres els hi facilitàvem el recurs, i per tant, ells ja no s’havien de preocupar més pel menjar.

Però en els últims anys el gos s’ha convertit en un animal de companyia, ja no ha de treballar per obtenir el recurs, l’obté gratuïtament. Han entrat a les nostres cases i viuen cada cop més en un ambient artificial molt distant del seu medi natural, i la relació de l’home amb ells a canviat molt, sovint els humanitzem amb excés. Els criadors han seleccionat exemplars basant-se únicament en estàndards morfològics adequats a la raça específica. Hi ha estudis científics contrastats que demostren que quan seleccionem exemplars basant-nos només en característiques físiques o morfològiques en poques generacions hi ha un canvi important en les conductes i a la inversa. Si seleccionem individus mirant només característiques de conducta, hi a un canvi important en la morfologia en poques generacions. Això explica que hi hagi races tant diferents unes de les altres i que la morfologia d’algunes races sigui tant distant a la del llop.

La dificultat resideix en que, per estudiar el gos, ens em de basar en els seus germans, els llops, però amb la complicació afegida de que el gos viu en un medi i amb unes rutines molts diferents a la seva naturalesa.

Tot lo esmentat, acompanyat de factors genètics, pot derivar en gossos amb problemes de conducta, conductes anormals o antisocials, pors excessives, conductes compulsives, ansietats, agressivitats patològiques, etc…

Per tractar aquests problemes ens recolzem en la etologia aplicada i clínica. Amb la etologia clínica estudiem el cas per a trobar un diagnòstic, i en alguns casos hem de descartar problemes orgànics. Un cop emès un diagnòstic, si cal, hem d’intervenir per regular els nivells hormonals que provoquen o empitjoren la conducta i restablir els nivells de dopamina o serotonina. Tot això ho aconseguim amb la castració (en alguns casos de agressivitat, no tots) i/o amb medicació (també en alguns casos). La etologia aplicada l’ utilitzem per al tractament de la conducta, canviant les pautes de convivència entre el propietari del gos, les rutines, l’alimentació, els descans, l’afecte, els càstigs… és a dir, canviem l’entorn del gos per tal de restablir el seu equilibri. En molts casos tot això ha d’anar acompanyat d’un ensinistrament en obediència realitzat per un ensinistrador amb companyia de l’amo.